El problema sami

"El problema sami" és un retrat sobre què vol dir ser sami, des del punt de vista d'una dona, una mare, una filla i una neta. És una novel·la poderosa sobre la cultura, la llengua i la identitat sami, i una denúncia furiosa i explícita de l'opressió, la discriminació i el fanatisme cap a un dels principals pobles indígenes d'Europa.

Coberta de l'edició noruega del llibre

La Marie acaba de ser mare per primera vegada. Viu a França, lluny de les seves arrels. Quan mor la seva áhkku, la mare de la seva mare, viatja sola a casa a Finnmark, el comtat més al nord de Noruega, per assistir al funeral. De tornada a la seva ciutat natal, decideix escriure la història de la seva áhkku. Ràpidament, es converteix en una història sobre les dones de la seva família, sobre com l'opressió ha marcat la vida de la seva besàvia, la seva àvia, la seva mare i d'ella mateixa, i sobre com el seu origen sami ha modelat la seva visió del món.

I quin és el problema sami?

A una entrevista per Norla, l'autora explicava la seva motivació per a escriure el llibre:

Fa uns anys vaig escriure un llibre infantil que es deia Bastard sami! (Lappjævel!) sobre l'època en què els nens samis eren enviats a internats per "convertir-se" en noruecs. Encara viatjo per Noruega i per l'estranger presentant el llibre, que està ambientat als anys cinquanta, i quan en parlem gairebé sempre la gent diu: "Està bé que ja no sigui així!" Crec que fins i tot ho he dit jo mateixa, sentint que menteixo; que estic pintant un quadre molt més rosat que com les coses realment són.
Vaig créixer als anys noranta i ràpidament vaig aprendre que ser sami no era gaire divertit. Quan era adolescent als anys 2000 vaig aprendre el mateix. Com a adulta, he vist com se'ns fa referència als mitjans de comunicació o se'ns deixa fora de la història de Noruega. En els darrers anys, els conflictes al voltant dels recursos naturals -on l'estat ha cedit zones de pastura de rens a inversors estrangers- també han provocat un augment de l'odi i l'estrenyiment del poble sami. Així que només volia escriure una història que mostrés com és ser sami a Noruega. Per a bé o per a mal.

La temàtica sami està de moda

La temàtica sami està de moda al nord d'Europa. No només fou un dels dos temes de la darrera Fira del Llibre de Göteborg, sinó que també és el tema central de la novel·la "Gent que llaura a la neu" (Folk som sår i snö), de la Tina Harnesk, millor llibre de l'any a Suècia l'any 2023.

Precisament les dues autores, Nedrejord i Harnesk, participaran en una taula rodona aquesta tarda (27 de novembre de 2024) a la Litteraturhuset d'Oslo.

Captura de pantalla de la presentació de l'esdeveniment, via Litteraturhuset

Kathrine Nedrejord

Kathrine Nedrejord (nascuda el 1987) és autora tant de ficció per a adults, de llibres per a nens, i d'obres de teatre. Va debutar el 2010 amb la novel·la "Trànsit" (Transitt), que va rebre crítiques entusiastes. El 2019, la seva aclamada novel·la "Transformació" (Forvandlinga) va ser guardonada amb el Premi Havmann. El seu treball següent, "Crim i càstig" (Forbryter og straff), va ser nominat al Premi de Literatura del Consell Nòrdic 2023. Els seus llibres per a infants i joves han merescut diverses nominacions a prestigiosos premis literaris. Ella viu a França.

El Premi Brage

El Premi Brage l'atorga la Fundació Noruega del Premi del Llibre (Stiftelsen Den norske Bokprisen), i és potser el premi més prestigiós de la literatura noruega. Té com a objectiu augmentar el coneixement de la literatura, l'escriptura i la lectura noruegues. Tant els nominats com els guanyadors del premi han estat reconeguts per la seva creativitat, habilitat lingüística, qualitat literària i capacitat per tocar lectors a diferents nivells. S'entrega des de l'any 1992 en quatre categories: ficció, no-ficció, infantil, i una categoria oberta que canvia cada any. El seu nom prové de la mitologia noruega i fa referència al déu de la poesia i dels discursos solemnes.

Entre els noms que l'han guanyat anteriorment hi ha autors com Jon Fosse, Nina Lykke, Monica Isakstuen, i Karl Ove Knausgård.