Enguany, avui, dilluns 20 de gener, és allò que es coneix al món anglosaxó com a Blue Monday. Sorgit d'una campanya publicitària per a fomentar el consum (sí, una altra tradició consumista), es considera, sense cap base científica que ho suporti, com el dia més trist de l'any. Sigui com sigui, s'ha popularitzat i consolidat com un dia per la reflexió sobre la mateixa salut anímica i mental, ja sigui només per a avaluar si som capaços de ser feliços el dia més trist de l'any. Sortosament, sembla que si avui som feliços, la resta de l'any hauria de ser més fàcil.
I, així, amb aquest propòsit ben naïf, enllacem amb l'humor d'en Erlend Loe, autor noruec conegut precisament per això, per publicar novel·les amb un estil humorístic proper a l'art naïf, caracteritzat per la ingenuïtat i espontaneïtat.
Erlend Loe va néixer l'any 1969 a Trondheim. A banda de novel·lista, també és traductor, crític cinematogràfic i guionista. Ha publicat una quinzena de novel·les, entre les quals les més famoses són "Naïf. Súper" (Naiv.Super, 1996) i Doppler (2004). Aquesta darrera és l'única publicada en català, per Nørdica Llibres (2023), amb traducció de la Meritxell Salvany. A Doppler, que és també el nom del protagonista, aquest decideix, arran de la mort del seu pare i de caure de la bicicleta, abandonar casa seva a Oslo, la feina, els fills i la dona embarassada, i viure una vida solitària al bosc als afores de la ciutat. En Doppler esdevé així una mena de Thoreau a Walden, però a la Noruega del segle XXI.
L'any 2001 va escriure "Fets sobre Finlàndia" (Fakta om Finland), llibre que té una divertida història al darrere que exemplifica com és l'autor i el tipus de literatura que escriu. Tot començà amb un fulletó turístic que Loe va trobar a la tauleta de nit de l'hotel durant una visita a Finlàndia. El fulletó es titulava "Fets sobre Finlàndia". Va trobar que el títol era divertit, i així se li va ocórrer escriure una novel·la homònima. La novel·la que en resultà segueix a un noruec que rep l'encàrrec d'escriure un fulletó sobre el turisme finès. El problema? No té cap coneixement sobre el país ni ganes de tenir-lo, així que parteix de tots els estereotips que es troba. I, així, descriu un país fosc, avorrit i depriment. De fet, res més lluny de la realitat, perquè Finlàndia fou l'any 2024, un cop més, el país més feliç del món. El llibre es va publicar en suec l'any 2002 (també a Finlàndia, on el suec és idioma oficial, el parla el 5% de la població, i s'hi editen llibres en aquest idioma).
Quan en una entrevista a la revista Vi Läser se li va preguntar a Loe si pensava que els finesos se sentirien ofesos, ell va respondre que en absolut. Va dir que l'humor finès és semblant al noruec pel que fa a l'autoironia en descriure el mateix país, i que sempre es perdonen més les coses si provenen d'uns ulls externs. I, com a exemple d'aquesta autoironia esmentà la campanya turística que Hèlsinki va fer l'any 2016, on es donava la benvinguda als turistes a l'aeroport d'una manera molt original: "Ningú en el seu bon judici vindria a Hèlsinki al novembre. Exceptuant tu, que ets collonut. Benvingut".
Al món de l'Erlend Loe, els lectors només són companys de viatge, observadors silenciosos en un univers on l'opinió i la interpretació es deixen a banda. El plaer de la seva lectura rau a deixar-se portar pel seu humor de vegades absurd.
A hores d'ara, és probable que el teu dilluns sigui ja menys blau i més lluminós. Com et dirien a Hèlsinki, hyvää päivää, o que tinguis un bon dia!
Debat