A la societat actual, els fills estan al control de la relació amb els seus progenitors, i, si això passa, és gràcies a la crisi de l'exercici de l'autoritat, que es percep de forma negativa. Hi ha una crisi de poder jeràrquic que apodera els fills, fins i tot quan no estan preparats per exercir-lo, i que deixa en una posició d'inferioritat i incomprensió els pares.

Si més no, això és el que exposa Nina Lykke al seu darrer llibre, ¿Dónde están los adultos? (2026), publicat en castellà per Gatopardo Ediciones i fins ara no editat en català. La temàtica convida de per si al debat, perquè les relacions paternofilials, especialment a les societats occidentals, no són l'únic àmbit on el bonisme s'ha imposat.

Lykke ens descriu amb el seu estil sarcàstic característic, però de forma quirúrgica i directa, la incomprensió que pateix l'Ida, psicòloga d'Oslo a la cinquantena, especialitzada en crisis de parella, quan el seu fill talla tota relació amb ella i, a més a més, l'en responsabilitza. L'Ida no només ha de gestionar aquest trencament, sinó també la recent pèrdua de la seva mare, a qui té molt present durant tot el llibre, i l'abandonament del seu marit, que la deixa per una altra, empès per la incapacitat d'entendre què li passa a la seva muller.

La bretxa intergeneracional que Lykke descriu és l'existent entre la generació X i la generació Z, però també aprofita per criticar amb duresa el rol permissiu i gens autoritari que la generació Z exerceix quan els toca ser pares, i, per tant, s'intercanvien els papers. La crisi d'autoritat es manifesta en una pretesa superioritat moral de la generació jove, que creu que sempre té raó, però no dubta a recórrer a la generació dels pares quan en té necessitat. Quina obligació hi ha entre progenitors i descendents? Fins a quina edat? Tenen sempre raó els fills pel fet de ser-ho? Com s'ha d'articular una relació pares-fills quan aquests són ja adults? És una qüestió de sang, o de la construcció d'una relació entre adults? Hi ha cap obligació i responsabilitat de sacrifici per part dels pares, només perquè els fills porten la seva sang? I viceversa? És una qüestió més prevalent a les societats nòrdiques, menys jeràrquiques i més individualistes que la nostra?

Tothom té al seu voltant relacions més o menys similars on les paraules de l'autora es poden veure reflectides, i potser és per això que el personatge de l'Ida esdevé tan proper des del primer moment.

Amb la temàtica central de la crisi amb el seu fill, l'Ida retrata també aspectes molt presents a la vida quotidiana de la societat actual, com la crisi de la dona en arribar la menopausa, la incomprensió i manca de compromís masculines cap a les dones, la lluita contra la solitud del niu buit, i la gestió de la pressió social per tenir parella. Hi ha dues pàgines magistrals (p. 144-145) on Nina Lykke retrata totes aquestes temàtiques, amb un paral·lelisme evident amb la visió de la sociòloga Eva Illouz sobre la comercialització de l'amor i la gran asimetria de gènere dels afers actuals, en què la desregulació de les relacions ha deixat les dones en una posició de vulnerabilitat.

A la novel·la, l'autora aborda directament la immaduresa de la societat actual. Satiritza els adults que es comporten com adolescents egocèntrics (en especial els homes), que fugen de les responsabilitats o que abracen de manera acrítica qualsevol moda afectiva o teràpia de parella com a mecanisme d'evasió.

En definitiva, és un llibre perfecte per a reflexionar i per a un club de lectura, perquè es llegeix àgilment i perquè només fa que obrir una gran caixa de trons.

Coberta de l'edició de Gatopardo Ediciones de «¿Dónde están los adultos?», de Nina Lykke.

Nina Lykke

Nina Lykke va néixer l'any 1965 a Trondheim, Noruega. Es va formar com a dissenyadora gràfica a Den Grafiske Højskole de Copenhaguen i va començar a treballar com a dissenyadora gràfica a Oslo el 1989. 

Entre els anys 1997 i 2003 va ser membre del consell editorial de la revista feminista Utflukt. 

El seu debut literari va ser l'any 2010 amb el llibre de contes Orgies, og andre fortellinger («Orgies i altres històries»). Tres anys més tard es va publicar la seva primera novel·la, Oppløsningstendenser («Descomposició»), i després Estado del malestar (Gatopardo, 2020), amb la qual va aconseguir el premi Brague l'any 2019, No y mil veces no (Gatopardo, 2022), i No hemos venido a divertirnos (Gatopardo, 2024). En elles, Lykke fa ús de la sàtira, l'humor mordaç i el cinisme per fer una autòpsia social de la classe mitjana benestant noruega. Si prenem les seves obres com a conjunt, veiem que no deixa res per disseccionar, i tracta, entre d'altres, de la paradoxa de la buidor espiritual d'una classe benestant que té la vida resolta, de la cultura de la cancel·lació, la hipocresia a l'àmbit cultural, la crisi i decadència de les parelles madures, i l'apatia social que provoquen les noves tecnologies.