
El cànon cultural suec
La presentació del cànon cultural suec ha despertat una polèmica pel seu caràcter absolut, però també ha valorat obres i fenòmens que defineixen l'essència del país.
Connecta amb les notícies literàries sobre allò que es publica al Nord d'Europa.
La presentació del cànon cultural suec ha despertat una polèmica pel seu caràcter absolut, però també ha valorat obres i fenòmens que defineixen l'essència del país.
Comencen a néixer models de negoci, alguns a Suècia, que fomenten la lectura ràpida com a punt d'intersecció entre el plaer de llegir i la cultura de la immediatesa actual.
La transformació del sector editorial suec està convertint una tradició, la de les rebaixes del febrer, en un circ sense cap sentit ni unitat.
Ahir, quinze de febrer, les lletres sueques van perdre l'Elsie Johansson, possiblement la millor narradora que les lletres sueques han donat des de la Moa Martinson. La història de la seva vida és pura inspiració.
Encara que el BCNegra d'enguany té un caràcter mediterrani, hi ha presència de tres autors nòrdics, que presenten les seves darreres novetats en català.
A tot projecte, abans de créixer, li cal definir la seva identitat.
La seva novel·la, "Fars rygg" ("L'esquena del pare"), és un espai dedicat a la figura del seu pare, una persona solitària però alhora càlida i afectuosa.
El sector literari suec es troba en plena transformació pel canvi d'hàbits dels lectors i per l'impacte de la digitalització. Però no totes les veus ho reconeixen.
Lisa Ridzén, amb el seu "Les grues volen cap al sud", és el nou llibre de l'any a Suècia.