Abans que el país s'aturi per vacances, una recomanació. Es tracta de Pa i llet (Bröd och mjölk), de Karolina Ramqvist. Ja vam parlar d'ella fa uns mesos quan l'Acadèmia Sueca li va donar el premi literari de ficció Signe Ekblad-Eldhs. Més tard, va ser nominada al Premi August (Augustpriset) i va guanyar el premi de novel·la de la ràdio sueca (Sveriges Radios romanpris) pel seu darrer treball, Den första boken («El primer llibre).
Ramqvist és considerada una de les escriptores més influents de la seva generació i és un referent del feminisme a Suècia. Les seves novel·les aborden temes com el gènere, el poder, la sexualitat i la llibertat. El seu estil és vist com a elegant, seductor, misteriós, amb classe i intel·ligent, i les seves obres són conegudes per la seva capacitat d'immergir el lector en la vida dels seus personatges.
Pa i llet és de la seva penúltima novel·la, publicada a Suècia l'any 2022 i que ara publica en català Gata Maula, amb traducció del suec de Marc Jiménez Buzzi.
Pa i llet parla de la història d'una dona adulta (l'autora) i sobre la seva vida en relació amb el menjar. El menjar de la mare mai no és com el de l'àvia. La nena té molt clar allò que li agrada i allò que no li agrada menjar des de molt petita. Odia la nata, la mantega i els pastissos. Però, estranyament, l'arròs amb llet es converteix en el més saborós que mai ha menjat quan la seva àvia li posa una gran porció de mantega per sobre i el serveix. La dona adulta es pregunta per què. Quina és la relació emocional que tenim amb relació al menjar i quina presència té en la nostra memòria? Àvia, mare i filla són tres generacions, tres temps i tres visions del menjar que s'entrecreuen en una anàlisi absolutament brillant de gustos, olors, emocions, paraules i signes. El llibre és commovedor, precís i creïble, i convida a la introspecció. És impossible distanciar-se del que estàs llegint, independentment de la teva relació amb els temes del llibre. Aquesta mena de boirina que t'abraça quan les pàgines avancen és una característica de les novel·les de Ramqvist. El menjar deixa de ser menjar per convertir-se en llenguatge, en transmissor de sentiments i en narrador de relacions.
I de nou, durant i després del llibre, ens sorgeix la pregunta, molt personal i amb tantes respostes com lectores: Quin és el paper que determinats plats, menjars, receptes, flaires, han tingut a la nostra vida?
I, per acabar, una ullada a les cobertes de les diferents edicions del llibre. Sou de "traduir" la coberta o de crear-ne una de nova?
Debat