Lena Andersson

Saps qui és Lena Andersson? Et sorprendria saber que és una de les autores més llegides, estimades, i controvertides de Suècia?

Lena Andersson és coneguda per la seva ploma afilada, especialment en els seus articles d'opinió com a periodista, però també amb les seves novel·les. És una persona discutida pel fet de no tenir pèls a la llengua i proposar temes controvertits al discurs públic. Li agrada expressar-se a través de tesis, i aquestes tenyeixen no només els seus articles, sinó també els personatges de les seves novel·les. És ultraliberal i una atea convençuda. «Els impostos són un robatori» és una de les seves expressions preferides.

Com a autora ha escrit ja més d'una trentena de novel·les, des de la llunyana Va det bra så? («Va estar bé, això?»), publicada l'any 1999. Aquest primer llibre, també el primer d'una trilogia completada per Duktiga män och kvinnor (2001, «Homes i dones amb talent») i Du är alltså svensk? (2004, «Així que ets suec?»), va tenir un cert èxit, però els altres dos van passar desapercebuts. Però si per alguna cosa és coneguda Andersson a Suècia és per la trilogia d'Ester Nilsson. Amb Apropiació indeguda (Angle, 2015, Egenmäktigt förförande), el primer dels llibres sobre l'Ester Nilsson, va guanyar el Premi August l'any 2013. La segona part, Utan personligt ansvar (2014, «Sense responsabilitat personal»), es va publicar l'any següent, i la tercera, Män och kvinnor (2025, «Homes i dones»), aquest mateix any. Totes tres a Foehn l'any que ve!

El que possiblement fa única a Lena Andersson com a escriptora sueca contemporània és la seva ressonància filosòfica. Els seus textos sovint es mouen en el camp de la tensió entre la ficció i l'assaig filosòfic moral. És una persona molt culta, i els seus llibres es poden llegir per capes, des d'una superficialitat expectant fins a l'anàlisi profunda de cada frase, que sempre té una intencionalitat i una explicació més complexa, ja sigui en el camp de la filosofia o en referència a les idees d'un autor o una obra familiars per a una elit culta. Això l'allunya d'un determinat lector potencial, però també li proporciona un posicionament únic al mercat literari. I l'Estudi del comportament humà n'és una bona mostra. El llibre es presenta com un conjunt de «moralitats». Les moralitats són un gènere literari que es remunta al segle XV. Eren tradicionalment obres religioses sobre temes humans generals, la finalitat de les quals era l'edificació del públic. Els personatges eren al·legòrics, i personificaven virtuts i vicis. L'objectiu del llibre d'Andersson és examinar els aspectes de la interacció humana (com les tensions sota el diàleg) que una intel·ligència artificial, sense el sentit de la vida o la capacitat de sentir-se ferida o trista, mai podria entendre. Només per això, l'Estudi del comportament humà és una rara avis que mereix una lectura detallada.

L'estil de Lena Andersson

L'estil de Lena Andersson es caracteritza per una gran precisió, claredat i rigor en l'elecció de les paraules i la construcció textual. El toc al·legòric es nota clarament a les seves novel·les. L'autora tria les seves paraules molt detingudament, arribant a afirmar que «pesa cada paraula en una balança d'or». Busca que la seva textualització sigui clara. Segons la seva experiència, com més clara és la redacció, més contingut es pot interpretar. És important per a ella no enviar senyals equivocats. L'escriptora ha de ser conscient de com el llenguatge funciona en el lector, i ha de guiar-lo perquè llegeixi el text tal com ella pretén. Per això, evita l'ús d'adjectius innecessaris, ja que poden fer que l'èmfasi caigui en el lloc equivocat. L'escriptura la força a aclarir-se i ser explícita sobre el que realment vol dir. El procés revela immediatament si els pensaments són confusos o contradictoris. Andersson considera que és responsabilitat de l'autor fer «tota la feina» abans que el llibre arribi al públic, de manera que aquest no hagi de treballar com a editor, pensant que caldria eliminar frases o paràgrafs. El procés d'escriptura és descrit com una lluita, feixuga i llarga, especialment al principi. Compara la redacció amb «pastar una massa», on es barregen ingredients fins que es transformen en una matèria nova. Ella reescriu molt el seu text, tornant-hi una vegada i una altra. L'objectiu és arribar al nucli de la qüestió. Andersson creu que els textos han de poder ser retallats al voltant d'un nucli essencial. Creu que el ritme és crucial a l'hora de llegir novel·les. S'esforça per evitar que el lector hagi de «vagar» per la prosa. Li agraden els llibres prims, i, així, les seves novel·les tendeixen a tenir una longitud consistent d'unes 250 a 260 pàgines.

Andersson opina que la seva experiència escrivint columnes l'ha obligat a formular explícitament què pensa i quina posició pren. Aquesta necessitat de formular idees, i no només de representar una acció, la trasllada a la ficció a les seves obres. Encara que no escriu «novel·les d'idees», les seves novel·les aborden i discuteixen temes diversos. Els seus escrits se centren en qüestions existencials, les relacions humanes i l'exercici del poder. Defuig la tradició sueca que interpreta que tot té un significat psicològic, a conseqüència d'experiències viscudes en la infància. En canvi, les seves obres inclouen persones amb idees clares sobre què és correcte o incorrecte, ja que considera que aquests pensaments formen part de la humanitat.

-- Atenció! Hi ha espòilers a partir d'aquest punt! --

Estudi del comportament humà

Lena Andersson comença i acaba l'Estudi del Comportament Humà amb un retrat ràpid de dues dones, la Caroline i la Karolina. Les seves vides semblen clonades a primera vista. Però el lector atent s'adona que difereixen en aspectes importants. La Caroline no reflexiona i no té objectius, es deixa portar. La Karolina ha après des del principi que el món està obert a aquells que fan un esforç. Quan el mateix desastre, el descobriment de la infidelitat del seu marit, colpeja les dues dones, reaccionen de manera ben diferent. La moral subjacent és platònica: l'esforç disciplinat i sensat (Karolina) ens dona control sobre els nostres impulsos destructius (Caroline).

Andersson ha emfatitzat que la novel·la és ella mateixa, i no la seva pròpia persona dins la història. L'autora es refereix a les peces individuals com a «moralitats», un «nou gènere» per a ella, indicant que no són exactament contes curts ni narracions tradicionals. És una col·lecció de «relats interconnectats». Les històries estan «entrellaçades», i això permet que un personatge reaparegui en una altra aparença o sota una llum diferent. El llibre es compon de diverses històries centrades en diferents dones. Els personatges es troben en diversos «afers» amb altres dones i alguns homes, tot i que principalment dones. El contingut és més «existencial» que polític. El propòsit és «anar al gra», als detalls que ocupen gran part de les nostres vides. L'autora indica que el llibre va ser concebut en part com una resposta al creixent interès per la intel·ligència artificial. L'autora volia escriure sobre els aspectes humans des d'una perspectiva que una màquina mai podria entendre, ja que els robots «no tenen un sentit vital, ni comprenen els sentiments quan s'està trist o ferit». El títol emfatitza la paraula «humà». Les històries tracten sobre dones que intenten «resistir en els seus cossos» i entendre com s'ha de viure. Els personatges observen i són observats, anhelen i esperen. Presten atenció al que no es diu mentre intenten comprendre el que es diu. Els personatges volen contacte a qualsevol preu, però mai no el poden gestionar del tot.

Una història tracta sobre dues amigues que es troben a un museu. Una d'elles sent una gran resistència, fins i tot aversió, cap a les trobades, però és incapaç d'acabar la relació, i es troba constantment inventant excuses, tement que un dia fins i tot digui que la seva mare ha mort. Un altre relat il·lustra l'ús de la malaltia com a mitjà de poder o l'acció de netejar la consciència pròpia a costa d'algú altre, com quan una dona confessa a una tercera amiga que havien parlat malament d'ella, causant-li dany innecessari. Un altre exemple el trobem amb el personatge de l'Olga. Una pregunta recurrent que li fan a la Lena Andersson és si l'Ester Nilsson és un personatge inspirat en la seva vida. Però Andersson va declarar a un article a la revista Vi que el personatge amb què probablement més s'ha identificat mai és Olga Zavjalova, que apareix a l'Estudi del comportament humà. L'Olga, refugiada russa i professora de secundària, s'enfronta a tot el sentit comú del món escolar suec, limitant de la llibertat individual, quan vol buscar el coneixement genuí de forma conjunta amb els seus alumnes. La visió política d'Andersson és ultraliberal. Per a ella, la unitat fonamental és l'individu, desconnectat de la realitat social, i la llibertat de l'individu és un valor absolut, superior a tots els altres. Andersson ridiculitza la directora de l'escola quan intenta, una vegada i una altra, tallar les ales de la llibertat de l'Olga per a explorar les relacions semàntiques i gramaticals d'algunes paraules en suec. Aquesta directora, tolerant en aparença, es basa en prejudicis i insisteix en la «base de valors» sueca, que l'Olga considera «només paraules» sense sentit. Es descriu també la història de la Matilda, que lluita contra la baixa autoestima i la por al rebuig, ja que cap home la vol. El relat explora la dualitat d'un moviment similar al #MeToo, on les dones volen ser festejades, però alhora no volen. Una citació que ho reflecteix és el «dany profund d'haver de dir que no» en contrast amb la «vergonya profunda de no haver dit mai que sí».

Una joia per descobrir

Lena Andersson és pràcticament una desconeguda a casa nostra. La seva obra esdevé, d'aquesta manera, un secret nòrdic poc explorat. Si bé el seu nom pot no ressonar amb la mateixa força que altres veus internacionals, val la pena submergir-se en l'univers d'una de les escriptores sueques més lúcides i aclamades de l'actualitat. La seva prosa dissecciona amb una precisió quirúrgica la condició humana, les relacions de parella, la política, i sobretot, les obsessions intel·lectuals i emocionals dels nostres dies. En definitiva, la literatura d'Andersson és exigent, defuig de la superficialitat i desafia les percepcions preconcebudes sobre les emocions i l'ètica. Els seus llibres no són només històries: són estudis profunds sobre l'amor, la raó i el dolor de viure, que us faran reflexionar molt després d'haver passat l'última pàgina.