No cal descobrir aquí qui és la Irene Solà. És una fora de sèrie. Una estrella de la literatura catalana. Nascuda l'any 1990, és, entre altres premis rebuts, Premi de Literatura de la Unió Europea. Escriptora jove, ha publicat fins ara tres novel·les. I la tercera d'elles, Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, Anagrama, 2023, possiblement supera en qualitat a Canto jo i la muntanya balla. Tot és qüestió de gustos.

Aquest és un petit article que descriu el pas de Canto jo i la muntanya balla pel mercat suec. Explica què se n'ha dit al país, a l'espera que se'n publiqui la traducció de la tercera novel·la.
Els suecs són molt aficionats a indicar dates fent servir les setmanes de l'any. És, per exemple, típic contestar a la pregunta: - Quan agafes vacances? - amb - La setmana 30. I així, trobem també les llistes de vendes de llibres classificades segona la setmana de l'any.
Canto jo i la muntanya balla (Jag sjunger och bergen dansar) es va publicar al mercat suec el nou de gener de 2024. La publicà Tranan, una editorial fundada l'any 1992 i que, des de llavors, ha publicat obra traduïda d'arreu, amb un catàleg de més de 400 llibres amb textos de més de 750 autors de més de 75 països.
La novel·la va estar quatre setmanes, entre la setmana tres i la set, entre els cent llibres de ficció més venuts a Suècia, la qual cosa és un èxit. Les xifres concretes de vendes, siguin exemplars venuts o facturació, no es publiquen, però estar a la llista durant unes quantes setmanes no està a l'abast de molts autors. En concret, Canto jo i la muntanya balla va ocupar les posicions 40 (setmanes 3 i 4), 58 (setmana 6) i 80 (setmana 7) de la llista.
Però potser més interessant que les posicions a la llista són els comentaris que el llibre va aixecar.
Un article que el diari Dagens Nyheter publicava el 18 de gener de 2024 titulava: "La novel·la de la catalana Irene Solà està plena de tragèdies palpitants, de joc i d'humor". Això és perquè, al mercat suec, la Irene Solà és "l'escriptora catalana". Catalana perquè la llengua original del llibre preval sobre la nacionalitat del passaport. I omple d'orgull, quan precisament ahir celebràvem la nostra Diada, tenir escriptores que escriguin en la nostra llegua i que siguin internacionalment conegudes i reconegudes.
Kristina Sandberg, la també escriptora que signa la ressenya del llibre, hi escriu:
La novel·la de Solà té la capacitat d'ampliar el temps i l'espai, però també serveix com a crida a la solidaritat amb tots els éssers vius.

A la ràdio sueca, la crítica literària Nina Asarnoj deia el 24 de gener que el projecte de la Irene Solà és un pèl infantil, però, al mateix temps, és interessant perquè dona veu a visions diferents d'un mateix entorn: el bosc. Afegeix que el que anomenem amor, sofriment i ansietat són realment diferents patrons meteorològics dins del nostre propi cos. Aquest tipus de pensaments ens projecten el món de la Irene Solà, per a recordar-li que escriure és jugar.

La cobertura que Tranan fa del llançament del llibre és exemplar. No només el llibre està en una posició molt visible a la seva pàgina web, sinó que se'n publiquen una entrevista amb la Irene Solà i la nota de premsa sobre el viatge que Solà feu per Suècia el mes de maig.
La descripció que se'n fa del llibre és meravellosa:
La novel·la d'Irene Solà Jo canto i la muntanya balla és una representació encantadora de la vida al voltant d'un parell de pobles de muntanya del Pirineu català. A través d'un cor de veus s'explica a poc a poc la història de la zona i del lloc. És un llibre que bull d'alegria narrativa i és diferent de qualsevol altra cosa que hem llegit a l'editorial.
A l'entrevista, sobre la idea original que va inspirar la història, Solà en diu:
Quan vaig començar a escriure el llibre, vaig tenir una idea que volia transcendir la perspectiva humana i veure el món des de tants punts de vista com fos possible: les persones que hi viuen ara mateix, però també les que hi vivien i hi van morir en el passat; o algú que acaba de passar; o els animals i els fongs; o una tempesta que s'acosta; o les criatures mitològiques que diuen que hi viuen.

La visita a Suècia
Irene Solà va visitar Suècia el mes de maig per a promocionar el llibre. El proppassat dia 6 de maig a Malmö, el 7 a Göteborg, i el 8 a Estocolm.
A Malmö va compartir acte amb Rasmus Daugbjerg, escriptor danès, i l'artista i intel·lectual islandès Sjón, a la biblioteca pública de Malmö.
Em tornen a arribar notícies des de Suècia de la Irene Solà promocionada com si fos una estrella de cine. Compartirà sessió amb Rasmus Daugbjerg, un escriptor noruec. Això és motiu d'orgull literari i nacional, independentment de si t'agrada més o menys la seva literatura. pic.twitter.com/7OmnNLv3t6
— Júlia Ojeda Caba (@juliaojedacaba) March 22, 2024
Rasmus Daugbjerg, escriptor danès, i no noruec com diu la piulada.
Acte a la biblioteca pública de Malmö amb Rasmus Daugbjerg, Irene Solà, i Sjón.
A Göteborg va compartir conversa amb la traductora sueca Yukiko Duke a la biblioteca pública de Göteborg:

I a Estocolm va compartir conversa amb l'escriptor Carl Åkerlund:

Sobre la traducció al suec: una altra obra d'art
La traducció al suec de Canto jo i la muntanya balla és obra d'Ellinor Broman, i fou aclamada per la seva qualitat i fidelitat.

Ellinor Broman és traductora literària del català i del castellà al suec, amb un Master de Literatura Hispànica de la universitat de Göteborg. A més del seu treball com a traductora, Ellinor Broman dirigeix l'editorial sueca Palabra, especialitzada en literatura d'Espanya i Amèrica Llatina. Les seves traduccions del català inclouen també La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, i La meitat de l'ànima, de Carme Riera.
Recentment, Broman va participar a Olot en un taller de traductors de l'obra de Solà per tal de fer front a la traducció d'Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres.

La història continua, i ben aviat el públic suec gaudirà de la darrera novel·la de la Irene Solà i d'un nou treball de l'Ellinor Broman.
Debat